Superant obstacles

Treballar amb nens té com a gran recompensa l'apreci que reps per part d'ells quan fas la feina ben feta, però al llarg del dia a dia et trobes amb petits obstacles que cal anar superant, tant pel que fa a situacions que es produeixen dins la classe com fora d'ella .La millor forma per afrontar-los és enfocar-ho com una cursa  de fons , és a dir, està bé en cada classe. Enfocar la situació com si fossin els 100 metres llisos pot provocar un cansament immediat que pot fer que amb només un mes ja no tinguis forces per seguir i vulguis abandonar.

Un dels obstacles a superar és quan has acabat les classes de la setmana i dius : "què faig la setmana vinent ? ". En una extraescolar d'anglès on tens una hora de classe no pots entrar i dir : "nens , espereu que m'haig d'inspirar " perquè és sinònim de signar la teva sentència de mort. Cal anar ben preparat amb més d'una alternativa, pot passar que aquell joc que creus que els hi agradarà no els agrada, o que vulguis fer una fitxa i tinguis la meitat de nens malalts . El monitor ha de ser previsor i ser com un entrenador que té un pla A i un pla B. Això sí, sempre prepara't desde casa. Sort dels llibres, de Sant Google i Sant Youtube, els àngels de la guarda de la planificació !!

Després et trobes amb els obstacles de dins la classe, que parlant en plata és quan els nens no volen fer l'activitat proposada o es porten malament. Quan ets novell això és el més difícil d'afrontar, ja que et trobes sol en mig del perill i has de tenir l'habilitat suficient per enfrontar -t'hi. Les pràctiques ajuden , sí, però no és el mateix, ja que en aquell període no ets el responsable directa i un cop treballes tot depèn de tu.. El primer dia potser et posaràs a córrer per al classe com si estiguessis en mig de l'Amazones, però a base d'errors i conèixer els nens vas rectificant.

Un dels plaers més grans és veure com aquests obstacles es van superant, i veus que per una banda no se t'acaben les idees per les classes i que aquells nens que eren una mica trapelles ara van segueixen el teu camí. No hi ha res més motivador que veure que poc a poc se superen les dificultats i comprovar que els nens se'n recorden el nom d'aquell animal o d'aquell color que tant els costava, i sí a sobre veus que et volen i tens el suport de les seves mestres en els moments més crítics, és el paradís.