Treballar amb nens té com a gran recompensa l'apreci que reps per part d'ells quan fas la feina ben feta, però al llarg del dia a dia et trobes amb petits obstacles que cal anar superant, tant pel que fa a situacions que es produeixen dins la classe com fora d'ella .La millor forma per afrontar-los és enfocar-ho com una cursa de fons , és a dir, està bé en cada classe. Enfocar la situació com si fossin els 100 metres llisos pot provocar un cansament immediat que pot fer que amb només un mes ja no tinguis forces per seguir i vulguis abandonar.
Un dels obstacles a superar és quan has acabat les classes de la setmana i dius : "què faig la setmana vinent ? ". En una extraescolar d'anglès on tens una hora de classe no pots entrar i dir : "nens , espereu que m'haig d'inspirar " perquè és sinònim de signar la teva sentència de mort. Cal anar ben preparat amb més d'una alternativa, pot passar que aquell joc que creus que els hi agradarà no els agrada, o que vulguis fer una fitxa i tinguis la meitat de nens malalts . El monitor ha de ser previsor i ser com un entrenador que té un pla A i un pla B. Això sí, sempre prepara't desde casa. Sort dels llibres, de Sant Google i Sant Youtube, els àngels de la guarda de la planificació !!
Després et trobes amb els obstacles de dins la classe, que parlant en plata és quan els nens no volen fer l'activitat proposada o es porten malament. Quan ets novell això és el més difícil d'afrontar, ja que et trobes sol en mig del perill i has de tenir l'habilitat suficient per enfrontar -t'hi. Les pràctiques ajuden , sí, però no és el mateix, ja que en aquell període no ets el responsable directa i un cop treballes tot depèn de tu.. El primer dia potser et posaràs a córrer per al classe com si estiguessis en mig de l'Amazones, però a base d'errors i conèixer els nens vas rectificant.
Un dels plaers més grans és veure com aquests obstacles es van superant, i veus que per una banda no se t'acaben les idees per les classes i que aquells nens que eren una mica trapelles ara van segueixen el teu camí. No hi ha res més motivador que veure que poc a poc se superen les dificultats i comprovar que els nens se'n recorden el nom d'aquell animal o d'aquell color que tant els costava, i sí a sobre veus que et volen i tens el suport de les seves mestres en els moments més crítics, és el paradís.
jueves, 26 de febrero de 2015
jueves, 19 de febrero de 2015
Dates compromeses
En el món de l'educació - ja sigui formal o no formal- hi ha uns dies que estan marcats en vermell en el calendari . Molts pensareu que són els dies de la data límit de l'entrega d'informes o coses similars, però no, aquests dies que estan encerclats en un vermell ben fort no tenen res que veure amb la feina que has de fer a casa . Tot al contrari, són dies on has de tenir clar que potser no pots fer ni la meitat del que tenies pensat fer perquè tens els nens esvalotats.
La primera data compromesa és Nadal. Tots hem estat nens i pels més petits són unes dates especials - guarneixen la casa i la classe, estan envoltats de color i llum i reben més regals que mai- i amb aquests factors s'hi ha de saber conviure i cal anar previngut . El Nadal em va enganxar quan duia un mes i mig a l'escola, i sí, tenia clar que volia fer alguna cosa, però dins meu pensava : "què faig" ?. Heus aquí que va aparèixer la inspiració de la meva mare que en sap del tema i em va dir que fes una postal. La idea va funcionar i els nens més contents que unes pàsqües amb la postal que van portar a casa. Anava mentalitzat que les dues setmanes anteriors a Nadal serien caòtiques, però ves per on van ser un èxit.
Sortir triomfador de la primera situació compromesa a la feina - més quan no tens gaire experiència - et dóna una injecció de moral enorme i et creus que si has aconseguit tenir tranquils els nens per Nadal ja no has de tenir por de res i que podràs amb tot, però la cosa no va així. Innnocent de mi - coses de novell- no contava que cap el mes de febrer m'apareixeria un huracà anomenat Carnaval que em posaria la classe potes amunt.
La setmana de Carnaval és de sobres conegut que el Carnestoltes mana unes consignes que els nesn han de complir - anar amb pijama a l'escola, dur un mitjó de cada color , vaja, el que s'ha fet tota la vida - i jo anava convençut que l'huracà a mi em passaria de llarg, i vet aquí que em vaig endur una patacada de les bones. El dimecres de la setmana de Carnaval amb el grup de petits va ser el mercat de Calaf elevat al màxim exponent : ja podia fer el que fos que no els tenia deu minuts per la classe . Total que entre que empaites el nens de per si mogut per la classe no t'adones que aquella nena que sempre es porta bé se t'enfila a sobre la taula i quan vas apagar aquest incendi et trobes a dos nens tocant el que no han de tocar. Total, que més que una classe d'anglès aquell dia vaig fer una sessió de gimnàs inesperada.
En un primer moment surts desolat de la classe, ja que no t'ha sortit res del que volies, però un cop analitzat fredament te n'adones que són dates on l'atmosfera a l'escola és diferent i fins i tot hi ha moments on les mestres també perden el control de la situació. Amb la qual cosa, no hi ha res millor que pensar que és una experiència i tenir clar que hi ha dates especials on cal tenir mà esquerra i les espatlles ben cobertes.
La primera data compromesa és Nadal. Tots hem estat nens i pels més petits són unes dates especials - guarneixen la casa i la classe, estan envoltats de color i llum i reben més regals que mai- i amb aquests factors s'hi ha de saber conviure i cal anar previngut . El Nadal em va enganxar quan duia un mes i mig a l'escola, i sí, tenia clar que volia fer alguna cosa, però dins meu pensava : "què faig" ?. Heus aquí que va aparèixer la inspiració de la meva mare que en sap del tema i em va dir que fes una postal. La idea va funcionar i els nens més contents que unes pàsqües amb la postal que van portar a casa. Anava mentalitzat que les dues setmanes anteriors a Nadal serien caòtiques, però ves per on van ser un èxit.
Sortir triomfador de la primera situació compromesa a la feina - més quan no tens gaire experiència - et dóna una injecció de moral enorme i et creus que si has aconseguit tenir tranquils els nens per Nadal ja no has de tenir por de res i que podràs amb tot, però la cosa no va així. Innnocent de mi - coses de novell- no contava que cap el mes de febrer m'apareixeria un huracà anomenat Carnaval que em posaria la classe potes amunt.
La setmana de Carnaval és de sobres conegut que el Carnestoltes mana unes consignes que els nesn han de complir - anar amb pijama a l'escola, dur un mitjó de cada color , vaja, el que s'ha fet tota la vida - i jo anava convençut que l'huracà a mi em passaria de llarg, i vet aquí que em vaig endur una patacada de les bones. El dimecres de la setmana de Carnaval amb el grup de petits va ser el mercat de Calaf elevat al màxim exponent : ja podia fer el que fos que no els tenia deu minuts per la classe . Total que entre que empaites el nens de per si mogut per la classe no t'adones que aquella nena que sempre es porta bé se t'enfila a sobre la taula i quan vas apagar aquest incendi et trobes a dos nens tocant el que no han de tocar. Total, que més que una classe d'anglès aquell dia vaig fer una sessió de gimnàs inesperada.
En un primer moment surts desolat de la classe, ja que no t'ha sortit res del que volies, però un cop analitzat fredament te n'adones que són dates on l'atmosfera a l'escola és diferent i fins i tot hi ha moments on les mestres també perden el control de la situació. Amb la qual cosa, no hi ha res millor que pensar que és una experiència i tenir clar que hi ha dates especials on cal tenir mà esquerra i les espatlles ben cobertes.
jueves, 12 de febrero de 2015
Els privilegis del monitor
Molts us pensareu que el gran privilegi de la gent que treballem en el món de l'educació - ja sigui formal o no formal - són els llargs períodes de vacances dels quals disposem , ja sigui Nadal, Setmana Sant, estiu, dies de lliure disposició i similars. Però la cosa no va així, sinó que té a veure amb situacions del dia a dia de l'ofici, com la història que ara us explicaré.
Duia tres setmanes exactes a l'Isidre Martí, concretament era el dijous 27 de novembre, i tocava classe amb els nens de cile mitjà . Per mi aquell dia era un dia qualsevol , però es veu que no, que era un dia especial. Quan tots els nens van arribar a classe em van començar a felicitar , i clar innocent de mi no entenia res, ja que precisament no era pas el meu aniversari . Finalment però, vaig treure l'entrellat de tot plegat, i em felicitaven perquè aquell dia era el dia del mestre - una persona procedent del món del periodisme com jo i que somia dedicar-s'hi no té consciència d'aquestes coses, i com a regal una nena sense que ningú li digués res va dibuixar una bafarada on deia : Marc, el mejor profe de inglés.
Molts potser pensareu que és un detall sense importància, però en té molta, ja que quan portes només tres setmanes en el teu lloc de feina- amb l'afegit de ser novell - i que espontaniàment tots els nens et felicitin i una nena et faci un dibuix així té la seva rellevància . Per ells sóc el seu mestre d'anglès - no sé que fa el seu mestre de "veritat"- i sóc aquella persona que quan acaba les classes els prepara jocs perquè s'ho passin bé i per ells aquest detall és la forma d'agrair-me la feina que faig.
Petits detalls com aquest, aparentment insignificants, són un motiu que em dona molta força per fer cada dia amb bon humor l'hora de camí que separa casa meva de l'escola perquè sé que els meus nens s'ho passen bé i a la seva manera agraeixen el que faig per ells. Sí, molts us penseu que els dies de festa és el gran plaer dels educadors, però quan estàs dins del món veus que el gran plaer i que a fi d'afectes és el que t'ha de permetre consevar la feina, és l'afecte que reps per part dels teus nens.
Duia tres setmanes exactes a l'Isidre Martí, concretament era el dijous 27 de novembre, i tocava classe amb els nens de cile mitjà . Per mi aquell dia era un dia qualsevol , però es veu que no, que era un dia especial. Quan tots els nens van arribar a classe em van començar a felicitar , i clar innocent de mi no entenia res, ja que precisament no era pas el meu aniversari . Finalment però, vaig treure l'entrellat de tot plegat, i em felicitaven perquè aquell dia era el dia del mestre - una persona procedent del món del periodisme com jo i que somia dedicar-s'hi no té consciència d'aquestes coses, i com a regal una nena sense que ningú li digués res va dibuixar una bafarada on deia : Marc, el mejor profe de inglés.
Molts potser pensareu que és un detall sense importància, però en té molta, ja que quan portes només tres setmanes en el teu lloc de feina- amb l'afegit de ser novell - i que espontaniàment tots els nens et felicitin i una nena et faci un dibuix així té la seva rellevància . Per ells sóc el seu mestre d'anglès - no sé que fa el seu mestre de "veritat"- i sóc aquella persona que quan acaba les classes els prepara jocs perquè s'ho passin bé i per ells aquest detall és la forma d'agrair-me la feina que faig.
Petits detalls com aquest, aparentment insignificants, són un motiu que em dona molta força per fer cada dia amb bon humor l'hora de camí que separa casa meva de l'escola perquè sé que els meus nens s'ho passen bé i a la seva manera agraeixen el que faig per ells. Sí, molts us penseu que els dies de festa és el gran plaer dels educadors, però quan estàs dins del món veus que el gran plaer i que a fi d'afectes és el que t'ha de permetre consevar la feina, és l'afecte que reps per part dels teus nens.
jueves, 5 de febrero de 2015
Sorpresa inesperada
Duia aproximadament unes tres setmanes a l'escola quan un matí de sobte la meva cap em va enviar un WhatsAp dient-me que tindria dotze nens de parvulari per mi solet ,divertit, oi ? No havia acabat encara de conèixer els meus dos grups i de cop i volta havia d'afrontar el primer gran repte desde que estava a l'Isidre Martí . Així que al mal temps bona cara i a intentar afrontar el desafiament de la millor forma possible.
En circumsntàncies com aquestes toca fer allò que en la teoria del curs de monitor et diuen que no has de fer mai , improvitzar , més encara si ets novell en aquest món. Però clar, jo tenia preparada al detall la classe per sis nens que de cop i volta se't dupliquen amb l'afegit que no t'hi has trobat mai . Coses de l'ofici.
Un cop vaig tenir els dotze nens de parvulari a les meves mans ràpidament em vaig adonar que havia els quatre amiguets entremaliats per els quals has de tenir quatre ulls - pobra mestra que els té cada dia- pensava jo. I clar, quan volia començar alguna activitat mínimament organitzada tenia els quatre vailets corrent per la classe i tirant el material per terra i jo intentant empaitar-los . Total, que vaig agafar una suada de les bones com si hagués acabat de sortir del gimnàs, i clar, com us podeu imaginar, els altres vuit nens protestant perquè s'aburrien. Quin panorama !!
Entre corradissa i corradissa havia passat mitja hora, moment en el qual va aparèixer la coordinadora d'extraescolars de l'escola en plan àngel salvador per posar una mica d'ordre -i també por al cos - als quatre "liantes" . L'arribada de la coordinadora va ser com començar un altra classe, se'm va eixugar la suor de cop i en la segona mitja hora vaig poder fer una classe en condicions, recordo perfectament que jo els deia noms d'animals en anglès i els havien d'imitar, cosa que els va agradar a tots - amiguets iclosos- .
Experiències com aquesta , analitzades un cop han passat els dies, són força recomanables . Afrontar situacions d'aquest estil quan portes poc temps en aquest particular món de l'educació no formal et fa veure que això de fer de monitor no és tan fàcil -ai com es riu desde fora!! - , et permet conèixer els nens i si la cosa acaba mínimament bé t'enforteix i t'apuja la moral , a part que serveix per aprendre per properes situacions. Sí, va ser un regal inesperat que en el moment de rebre'l no vaig fer molt bona cara, però em va permetre obtenir un bé immaterial però molt valuós per trobar feina com és l'experiència.
En circumsntàncies com aquestes toca fer allò que en la teoria del curs de monitor et diuen que no has de fer mai , improvitzar , més encara si ets novell en aquest món. Però clar, jo tenia preparada al detall la classe per sis nens que de cop i volta se't dupliquen amb l'afegit que no t'hi has trobat mai . Coses de l'ofici.
Un cop vaig tenir els dotze nens de parvulari a les meves mans ràpidament em vaig adonar que havia els quatre amiguets entremaliats per els quals has de tenir quatre ulls - pobra mestra que els té cada dia- pensava jo. I clar, quan volia començar alguna activitat mínimament organitzada tenia els quatre vailets corrent per la classe i tirant el material per terra i jo intentant empaitar-los . Total, que vaig agafar una suada de les bones com si hagués acabat de sortir del gimnàs, i clar, com us podeu imaginar, els altres vuit nens protestant perquè s'aburrien. Quin panorama !!
Entre corradissa i corradissa havia passat mitja hora, moment en el qual va aparèixer la coordinadora d'extraescolars de l'escola en plan àngel salvador per posar una mica d'ordre -i també por al cos - als quatre "liantes" . L'arribada de la coordinadora va ser com començar un altra classe, se'm va eixugar la suor de cop i en la segona mitja hora vaig poder fer una classe en condicions, recordo perfectament que jo els deia noms d'animals en anglès i els havien d'imitar, cosa que els va agradar a tots - amiguets iclosos- .
Experiències com aquesta , analitzades un cop han passat els dies, són força recomanables . Afrontar situacions d'aquest estil quan portes poc temps en aquest particular món de l'educació no formal et fa veure que això de fer de monitor no és tan fàcil -ai com es riu desde fora!! - , et permet conèixer els nens i si la cosa acaba mínimament bé t'enforteix i t'apuja la moral , a part que serveix per aprendre per properes situacions. Sí, va ser un regal inesperat que en el moment de rebre'l no vaig fer molt bona cara, però em va permetre obtenir un bé immaterial però molt valuós per trobar feina com és l'experiència.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)