En el món de l'educació - ja sigui formal o no formal- hi ha uns dies que estan marcats en vermell en el calendari . Molts pensareu que són els dies de la data límit de l'entrega d'informes o coses similars, però no, aquests dies que estan encerclats en un vermell ben fort no tenen res que veure amb la feina que has de fer a casa . Tot al contrari, són dies on has de tenir clar que potser no pots fer ni la meitat del que tenies pensat fer perquè tens els nens esvalotats.
La primera data compromesa és Nadal. Tots hem estat nens i pels més petits són unes dates especials - guarneixen la casa i la classe, estan envoltats de color i llum i reben més regals que mai- i amb aquests factors s'hi ha de saber conviure i cal anar previngut . El Nadal em va enganxar quan duia un mes i mig a l'escola, i sí, tenia clar que volia fer alguna cosa, però dins meu pensava : "què faig" ?. Heus aquí que va aparèixer la inspiració de la meva mare que en sap del tema i em va dir que fes una postal. La idea va funcionar i els nens més contents que unes pàsqües amb la postal que van portar a casa. Anava mentalitzat que les dues setmanes anteriors a Nadal serien caòtiques, però ves per on van ser un èxit.
Sortir triomfador de la primera situació compromesa a la feina - més quan no tens gaire experiència - et dóna una injecció de moral enorme i et creus que si has aconseguit tenir tranquils els nens per Nadal ja no has de tenir por de res i que podràs amb tot, però la cosa no va així. Innnocent de mi - coses de novell- no contava que cap el mes de febrer m'apareixeria un huracà anomenat Carnaval que em posaria la classe potes amunt.
La setmana de Carnaval és de sobres conegut que el Carnestoltes mana unes consignes que els nesn han de complir - anar amb pijama a l'escola, dur un mitjó de cada color , vaja, el que s'ha fet tota la vida - i jo anava convençut que l'huracà a mi em passaria de llarg, i vet aquí que em vaig endur una patacada de les bones. El dimecres de la setmana de Carnaval amb el grup de petits va ser el mercat de Calaf elevat al màxim exponent : ja podia fer el que fos que no els tenia deu minuts per la classe . Total que entre que empaites el nens de per si mogut per la classe no t'adones que aquella nena que sempre es porta bé se t'enfila a sobre la taula i quan vas apagar aquest incendi et trobes a dos nens tocant el que no han de tocar. Total, que més que una classe d'anglès aquell dia vaig fer una sessió de gimnàs inesperada.
En un primer moment surts desolat de la classe, ja que no t'ha sortit res del que volies, però un cop analitzat fredament te n'adones que són dates on l'atmosfera a l'escola és diferent i fins i tot hi ha moments on les mestres també perden el control de la situació. Amb la qual cosa, no hi ha res millor que pensar que és una experiència i tenir clar que hi ha dates especials on cal tenir mà esquerra i les espatlles ben cobertes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario