La meva aparició a l'Isidre Martí va ser un fet inesperat, com vingut del cel . Era principis de novembre i jo seguia immers en la meva altra lluita, que no és cap altra que seguir fent més gran el meu camí periodístic per poder-m'hi dedicar professionalment, quan d'un dia per l'altra m'apareix la possibilitat d'aconseguir la feina que tinc actualment i que és l'epicentre d'aquest bloc.
Però si un analitza fredament la situació el món del periodisme i el monitoratge tenen les seves semblances. El dia a dia del monitor és com una entrevista però amb les seves particularitats. En l'entrevista el periodista pregunta i repregunta per portar l'entrevistat al seu terreny, el monitor ha de saber guanyar-se els nens perquè aquests el considerin com el seu líder. Dit així sembla fàcil , oi ? Doncs, no, de fàcil no en té res.
Una de les meves pors en els primers dies a l'escola era l'acollida que tindria per part dels nens. Un dels problemes que té arribar a mig trimestre és que els nens estan acostumats a una altra persona amb el que això implica -metodologia , tipus de càstics, normes , activitats- i de cop i volta es troben un monitor nou amb l'afegit que no té experiència . Quin panorama !!
La meva arribada a l'escola va ser com començar un camí en un bosc desconegut que calia anar explorant sobre la marxa, i és aquí on rau la importància de les persones que et cobreixen les espatlles, que són com els guies de l'excursió. Quan un comença la presència del guia és molt important, més quan de cop i volta passes de les cròniques i les entrevistes a tenir set nens de parvulari per tu sol.
En aquest sentit, he de reconèixer que he tingut sort ja que disposo de tres tipus de suports. Per una banda , tenir una mare que porta més de trenta anys fent de càngur amb tot tipus de nens et dóna les eines necessàries per com tractar cada nen d'acord amb les seves necessitats, així com també és una gran font d'inspiració per preparar altres activitats. En segon lloc, que una de les teves millors amigues sigui directora de lleure i hagi fet de tot en aquest camp et permet tenir de primera mà trucs per poder gestionar conflictes, el tracte amb els pares - no sempre fàcil- i la difícil missió de que s'ho passin bé i aprenguin. I en tercer lloc, el suport intern de les mestres que estan amb els nens cada dia i que els inculquen per molt que no sigui el seu mestre de "veritat" s'han de portar bé amb mi perquè s'ho poden passar molt bé.
Aquests tres factors fan que les novatades del principiant no siguin tan evidents i et permetin afrontar aquest particular viatge d'una forma més tranquila fins al punt d'arribar-lo a gaudir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario